Núria Buenaventura preguntarà al Congrés dels Diputats el posicionament del govern sobre les línies d’alta i mitja tensió a Rubí

L’ajuntament socialista va signar un conveni l’any 2006, i des de llavors no s’ha dut a terme cap actuació de soterrament o retirada de les línies

El grup municipal d’ICV-EUiA ha preparat una pregunta per tal que la diputada i ex alcaldessa rubinenca Núria Buenaventura la traslladi al Congrés dels Diputats. L’objectiu és posar de nou sobre la taula la problemàtica de les línies d’alta i mitja tensió que passen per la ciutat, “i avançar en la seva retirada i soterrament, un procés que està aturat des del 2006”, segons ha explicat Marta Ribas, candidata a l’alcaldia de la coalició.

Així, el proper dimarts, Núria Buenaventura entrarà al Congrés dels diputats la pregunta. El text conté diverses idees: si el govern pensa modificar el traçat de les línies d’alta i mitja tensió a Rubí; si Fecsa-Endesa està disposada a negociar en aquest procés; i si l’Estat farà canvis legals per evitar que el traçat de les línies afecti la ciutadania. Tot això, partint del principi que “Rubí és un dels municipis de Catalunya més afectats pel pas de línies d’alta i mitja tensió en zones urbanes”, segons ha recordat Núria Buenaventura.

La pregunta al Congrés arriba cinc anys després que l’actual equip de govern municipal, presentés un conveni a tres bandes –Ajuntament, Generalitat i Red Elèctrica Espanyola- que havia de suposar la retirada o soterrament de les línies que passen per l’avinguda de Can Fatjó, l’avinguda Electricitat i el carrer Pep Ventura. “És una reivindicació molt justa, ja que la ciutadania i l’entorn de Rubí estan patint des de fa més de 40 anys els problemes que generen les línies elèctriques”.

Amb aquesta proposta, ICV-EUiA torna a liderar un procés que es va engegar a finals del 2001, quan es va crear la Declaració de Rubí, a la qual es van sumar tots els grups municipals, entitats i altres municipis de Catalunya, i torna a fer suport a la reivindicació històrica dels veïns dels barris afectats per aquestes línies. El primer resultat, després de la mobilització de l’any 2001, va ser un informe, finançat per la Generalitat, i lliurat l’any 2003, que recollia un pla d’actuació amb les alternatives de retirada i soterrament de les línies d’alta i mitja tensió. “Aquelles alternatives són les mateixes que encara, a dia d’avui, hi ha damunt la taula, sense que s’hagi avançat res, més enllà d’un conveni no complert, durant els 8 anys d’alcaldia socialista”, va recordar Marta Ribas.

Després de la presentació de la pregunta al Congrés, el govern central té un termini legal de dos mesos per respondre les peticions. Un cop es tingui resposta, ICV-EUiA traslladarà el tema al Parlament català, perquè també el govern de la Generalitat s’hagi de pronunciar sobre els compromisos incomplerts.